dimarts, 5 d’octubre del 2010

QUÈ ÉS EL VÍDEO? I UNA MICA DE LA SEVA HISTÒRIA

  •  QUÈ ÉS EL VÍDEO?
El vídeo és una tècnica de captació, gravació, processament, emmagatzematge, transmisió i reconstrucció per mitjans elèctrics, digitals o analògics, la funció de la qual és enregistrar una seqüència d'imatges que representen escenes en moviment per poder-les reproduir les vegades que calgui. Etimològicament parlant, l'origen del terme prové del verb llatí videre (que significa "veure"): video, vidi, visum.

La paraula vídeo la fem servir per designar la tècnica, la cinta, l'aparell reproductor, els programes, i a més a partir de la paraula vídeo van sorgir nous termes lligats a la forma d'enregistrament, derivacions tecnològiques, llocs especialitzats o noves formes d'expressió musical i artística. Aclarim quin és el nom que li és propi a cadascun:

VIDEOTAPE. Cinta magnètica emprada per a enregistrar programes de televisió mitjançant un magnetoscopi.

VIDEOCASSETE. Magnetoscopi que utilitza una cinta magnètica continguda en un estoig normalitzat , anàleg a una casset per a so.

VIDEODISC. Disc òptic per enregistrar imatges i reproduir-les en una pantalla mitjançant l'ajut d'un aparell de lectura apropiat.

VIDEOTEXT. Sistema de transmissió i presentació en la pantalla d'un televisor d'imatges fixes ( text, dibuixos, gràfics..). El videotext està format bàsicament per una base de dades accessible a l'usuari, una xarxa de transport de la informació i l'aparell de l'abonat.

VIDEOCLUB. Botiga que lloga o ven videocassetes enregistables.

VIDEOCLIP. Curtmetratge rodat en vídeo que il·lustra una cançó, una composició musical. Els videoclips tenen una durada aproximada d'uns tres minuts i poden tenir o no un fil argumental.

VIDEOART. És un activitat artística basada en l'aprofitament de les possiblitats de comunicació que ofereix el mitjà televisiu i, concretament, el vídeo. Començarà a ser utilitzat pels artistes a mitjan de la dècada dels seixanta.


  • BREU HISTÒRIA DEL VÍDEO
El vídeo va sorgir a finals dels anys cinquanta, principis dels seixanta per cobrir unes demandes de la televisió. Les primeres retransmissions televisives s'havien  realitzat en directe, però amb la incorporació del vídeo i la possiblitat de gravar-les tot va ser molt més fàcil. Poder gravar els programes que es retransmetrien permetia organitzar amb llibertat la programació televisiva.

L'any 1965 un artista coreà, Nam June Paik, fa un primer vídeo personal amb una intenció artística (comença el videoart). L'any 1968 la Sony Corporation comercialitza la primera càmara portàtil, i aquest mateix any neix el video documental. L'any 1970, Philips llança el sistema VCR,  que dóna totes les facilitats d'ús al ciutadà del carrer, el qual grava experiències quotidianes, familiars i socials, implementa la vigilància de llocs públics, delata injustícies,... 

La utilització dels videos i les càmares avui dia, amb els avenços tecnològics, la facilitat d'ús i de portabilitat, l'assequibilitat de preu, la facilitat de difusió,... s'ha estès fins a un punt inimaginable quatre dècades enrera. A través d'Internet podem veure vídeos de gent de tot arreu del món, que publiquen les seves gravacions en el més variats formats per compartir-les amb l'univers virtual.

Volíem afegir que tot i que el vídeo s'ha independitzat de la televisió per agafar uns camins que li són propis, els dos mitjans continuen complementant-se i entrecreuant-se, perquè la televisió continua sent un centre d'interès dels productors de vídeo com a mitjà de difusió massiu (tot i que internet va guanyant terreny a marxes forçades), i les cadenes de televisió alhora s'alimenten d'aquestes creacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada