LA VIOLÈNCIA AUDIOVISUAL GENERA VIOLÈNCIA INFANTIL?

És una idea molt estesa. Aquest 12 d'octubre al Festival de Cinema de Sitges n'han projectat una película dirigida pel català Christian Molina: després de veure tanta violència per televisió i "viure-la" a través dels videojocs, no estranya a ningú que els nens siguin tan violents, tan poc compassius, tan sense valors, tan sense consciència... Però és així? Aquesta mateixa idea és la que està fent que els contes tradicionals quedin relegats al bagul dels records o que es vagin descafeinant fins a perdre la seva raó de ser. Oh! És que són massa sàdics, massa salvatges o fan por als nens... Una font de saviesa depurada segle a segle per transmetre als petits, i no tan petits, el coneixement més profund de la vida, i bluf!

Veure violència crea violència? Sabem que Aristòtil no hi estaria d'acord: la funció catàrtica de la tragèdia li semblava clara. La "violència" hi és en l'animal i, per tant, també en l'home, i en el nen encara més perquè li queda més camí de civilització per recórrer. És l'educació el que ens va ajudant a fer créixer la consciència, el que ens reforça els valors, el que ens ensenya que "podem ser" i no que simplement "som".

És clar que per educar en uns valors cal seleccionar la informació, controlar què s'està transmetent. Però també és clar que tant un nen com nosaltres mateixos interioritzem molt més profundament el que estem veient si té una base en la nostra realitat viscuda. L'home és un ser dual, la lluita entre el bé i el mal (lluita entre instint i consciència) és part de la seva essència i això el nen ho està vivint amb tota la intensitat: el seu sentiment de culpa pels seus atacs de ràbia, el seu egoïsme, la seva gelosia, el desig de fer mal,... són reals i quan ho veu des de fora hi surt un rebuig, mentre s'dentifica amb un protagonista capaç de vèncer amb bé tots els mals contra els quals ha de lluitar. El nen va interioritzant que és ell qui pot anar prenent el control de la seva vida, no deixant-se dominar per impulsos incontrolats.

Som de l'opinió que l'èxit de pel.lícules, dibuixos animats, contes, videojocs,... amb "escenes violentes" respon a una necessitat, no satisfeta per altres mitjans, de comprensió, autoconeixement i autoconfiança del nen.