AVANTATGES I DESAVANTATGES DE LES NOVES TECNOLOGIES

Avui dia, les noves tecnologies són a tot arreu. Dia rere dia, sorgeixen noves formes de fer les activitats quotidianes i les que no ho són tant. Cada element electrònic, cada recurs que utilitzem a Internet o qualsevol element tecnològic que ens serveixi per realitzar una acció de manera més còmoda forma part d’aquest grup de noves tecnologies. Però tot sovint quan es guanya alguna cosa en un sentit, se'n perd en algun altre: no és pot tenir tot! El que és important és veure si els avantatges compensen o no els inconvenients que es puguin crear.

Aquest és el tema del vídeo que us mostrem a continuació. És un tema del que ja hem parlat en una entrada anterior perquè ens agradaria poder mostrar diferents punts de vista i que vosaltres aportéssiu idees i experiències amb els vostres comentaris.

 

Fem una llista, que ens serà útil a nivell comparatiu, dels avantatges i desavantatges que hi apareixen:

AVANTATGES:

• S’aprèn de manera diferent.
• Capten l’atenció de l’alumnat.
• Faciliten l’accés a la informació.
• Podem comunicar-nos sense importar-nos ni el temps ni l’espai.
• Faciliten la tasca del mestre.
• Ajuden a les persones a ser més autònomes (el cas del vídeo fa referència a una persona amb un tipus d’invalidesa).
• Permeten treballar des de casa.

                       

DESAVANTATGES:

• Aïllen a les persones.
• Són difícils de manipular segons per a quines edats.
• Sempre estàs localitzat.
• Creen dependència.
• Afavoreixen el sedentarisme.
• Disminueixen la creativitat.
• Són més freds a l’hora de comunicar-nos.

Parlem d'aquests avantatges i inconvenients en l'àmbit de l’educació:

Entre els avantatges podem dir que gràcies a les TIC disposem de nous recursos a l’aula per facilitar l'aprenentatge als alumnes d'una manera més motivadora, és una eina més potent per a captar l’atenció dels infants.

A més a més, les noves tecnologies faciliten l'accés a la informació d'una manera econòmica.  Avui dia, tothom té accés a la xarxa i una disponibilitat d’ordinador sigui propi, sigui a través de biblioteques, i, gràcies a això, podem obtenir informació, analitzar-la i organitzar-la, podem aprofundir molt fàcilment en un tema que ens interessi especialment amb una facilitat molt superior a la que proporcionaven els mitjans anteriors.

Com a inconvenient, destacaríem la seva dificultat d'ús si no se'n té el coneixement necessari, per la qual cosa defensem l'educació en noves tecnologies a les escoles, des de ben petits.

En conclusió, de qualsevol tema podem trobar pros i contres i les noves tecnologies, com tantes altres coses, s'han d'utilitzar amb mesura. Cada individu haurà de buscar el rendiment que per ell té sentit, marcant els seus límits a l’hora d'utilitzar-les.

EL MÓN PER UN FORAT

• QUÈ ÉS EL MÓN PER UN FORAT?

El món per un forat és una pàgina web que, com ella mateixa explica, conté vídeos, fotografies, dibuixos i activitats interactives relacionades amb el coneixement del medi natural i social. Va destinada principalment a alumnes d’Educació Infantil, primer cicle de Primària i alumnes nouvinguts que s’inicien en el coneixement de la llengua catalana.

• METODOLOGIA GENERAL.

A partir d'una imatge audiovisual, s’introdueix el text escrit relacionant-lo amb les imatges i els dibuixos que hi conté. El text es pot intercanviar de lletra lligada a lletra de pal, per poder-ho adaptar a la necessitat més adequada a l'edat.

• CONTINGUT.

El contingut està estructurat en tres grans blocs que es mostren només accedir-hi: els éssers vius, el paisatge i la societat. En entrar a cada bloc, trobem tot una sèrie de temes a triar que, periòdicament, es van actualitzant. Cada tema conté els seus apartats de vídeo, fotografia, dibuix i activitats. El vídeo s'obre immediatament en entrar a un dels temes i té un paper clau: permet observar l'objecte estudiat en moviment. Això és bàsic en l'observació dels éssers vius i molt important per a la participació en les tradicions culturals. 

La combinació del vídeo amb una sèrie de paraules clau que van apareixent en relació al que s'està mostrant en cada moment, destacant el nom de procesos, personatges, parts d'organismes vius... és un recurs interessant i útil per a adquirir lèxic i per posar atenció en diferències essencials entre elements diferents.

ON ES PODEN TROBAR VÍDEOS EDUCATIUS?

La resposta a aquesta pregunta és molt àmplia. Es poden trobar vídeos educatius a totes les xarxes d'internet, però no tots són adequats perquè els nens els puguin veure.

Hi ha pàgines especialitzades en els vídeos amb una finalitat didàctica:

N'és un exemple el TEACHERTUBE que és un portal de vídeos de temes educatius classificats en diferents canals o categories segons l’àrea relacionada. Aquesta pàgina només es troba en anglès. Permet pujar i compartir vídeos sense límit de pes (cal registrar-se prèviament).

Un altre exemple pot ser el ATRÉVETE A CONOCER. Es tracta d'un portal en castellà des d'on es pot descarregar o visualitzar material educatiu. El portal no té l'opció de pujar vídeos, però es poden enviar per correu si es creu oportú. Aquesta pàgina dóna suport a la tasca docent. Per altra banda és un punt de trobada per intercanviar experiències i donar a conèixer els treballs innovadors que es duen a terme a les aules. Els vídeos estan classificats en unes 20 categories segons l’àrea de coneixement. S’han recopilat de la xarxa, de llocs públics de distribució lliure com Youtube i altres. Per descarregar-los des d’aquest portal i per poder votar, cal registrar-se prèviament, però també hi ha l'opció d’anar al lloc original on estan disponibles i veure’ls en pantalla completa. Això permet accedir a la URL i al codi per a l’embed.

L'EDU3.CAT, és un altra bona pàgina on es poden cercar vídeos educatius. En aquesta pàgina s'hi pot buscar tant televisió com ràdio educatives en català, ja que un munt d'audiovisuals es poden trobar per temes i pot ser un complement didàctic per a moltes activitats. Engloba també el que abans era la Videoteca Digital. A més, hi ha altres recursos relacionats amb la imatge, el cinema, la fotografia, etc. Es pot fer una cerca avançada i aplicar diferents filtres. El resultat ens dóna informació sobre la durada, l’àmbit, l’àrea i el nivell als quals pot anar destinat. Els vídeos es poden descarregar o veure directament en línia.

Un portal també amb un gran nombre de vídeos és l'anomenat TU.TV, posseeix milers de vídeos classificats en col·leccions o categories. Ofereix, també, arxius de text i àudio i disposa d’un apartat de Ciència i Tecnologia, un d'Art i animacions, amb recursos de diferents tipus. També es poden trobar vídeos educatius interessants a partir de les etiquetes d'Ensenyament.

Finalment, un portal molt usat per tothom, és el YOUTUBE. Entre la gran quantitat i varietat de vídeos que hi ha en aquest portal, es poden trobar algunes coses interessants amb contingut educatiu.Hi ha un canal d’Educació i la millor opció és utilitzar el cercador amb paraules clau per trobar el que ens interessi. Els vídeos es poden descarregar i es pot obtenir el codi de l’embed, així com la URL. El portal permet pujar i compartir els nostres vídeos. Hi ha un recull comentaris i qualificacions dels usuaris.

Us afegim l'enllaç al post de "vídeos educatius" del bloc "recursos educatius per a l'educació infantil", on teniu consells sobre la selecció del vídeo a mostrar i alguna altra web on trobar vídeos educatius.

LA VIOLÈNCIA AUDIOVISUAL GENERA VIOLÈNCIA INFANTIL?

És una idea molt estesa. Aquest 12 d'octubre al Festival de Cinema de Sitges n'han projectat una película dirigida pel català Christian Molina: després de veure tanta violència per televisió i "viure-la" a través dels videojocs, no estranya a ningú que els nens siguin tan violents, tan poc compassius, tan sense valors, tan sense consciència... Però és així? Aquesta mateixa idea és la que està fent que els contes tradicionals quedin relegats al bagul dels records o que es vagin descafeinant fins a perdre la seva raó de ser. Oh! És que són massa sàdics, massa salvatges o fan por als nens... Una font de saviesa depurada segle a segle per transmetre als petits, i no tan petits, el coneixement més profund de la vida, i bluf!

Veure violència crea violència? Sabem que Aristòtil no hi estaria d'acord: la funció catàrtica de la tragèdia li semblava clara. La "violència" hi és en l'animal i, per tant, també en l'home, i en el nen encara més perquè li queda més camí de civilització per recórrer. És l'educació el que ens va ajudant a fer créixer la consciència, el que ens reforça els valors, el que ens ensenya que "podem ser" i no que simplement "som".

És clar que per educar en uns valors cal seleccionar la informació, controlar què s'està transmetent. Però també és clar que tant un nen com nosaltres mateixos interioritzem molt més profundament el que estem veient si té una base en la nostra realitat viscuda. L'home és un ser dual, la lluita entre el bé i el mal (lluita entre instint i consciència) és part de la seva essència i això el nen ho està vivint amb tota la intensitat: el seu sentiment de culpa pels seus atacs de ràbia, el seu egoïsme, la seva gelosia, el desig de fer mal,... són reals i quan ho veu des de fora hi surt un rebuig, mentre s'dentifica amb un protagonista capaç de vèncer amb bé tots els mals contra els quals ha de lluitar. El nen va interioritzant que és ell qui pot anar prenent el control de la seva vida, no deixant-se dominar per impulsos incontrolats.

Som de l'opinió que l'èxit de pel.lícules, dibuixos animats, contes, videojocs,... amb "escenes violentes" respon a una necessitat, no satisfeta per altres mitjans, de comprensió, autoconeixement i autoconfiança del nen.

VÍDEO EDUCATIU: LA VITAMINA A

Aquest video és d'una pàgina web educativa per a nens i explica les vitamines que té cada aliment i quins són els aliments més saludables. En el vídeo en qüestió s'ensenya la vitamina A.

ELS EFECTES DE LES NOVES TECNOLOGIES I

En aquest documental del Canal 33 es relativitzen mites tant a favor com en contra de les noves tecnologies, però alhora es fa un paral.lelisme entre aquestes tecnologies i la lectura i l'escriptura: qui domina les noves eines tecnològiques avui dia, com qui sabia llegir i escriure antigament, és qui té accés al poder.



Que aquests canvis comportaran transformacions individuals i socials, és segur; ara bé, parlar de quines conseqüències pot tenir tot plegat a llarg termini és parlar per parlar. No podem tenir en compte tots els factors que estan en joc perquè és un procés totalment desconegut per a nosaltres, com ho era per Plató la instauració de l'escriptura.

Tots els canvis fan por pel que tenen de salt en el buit a un món desconegut, en el qual deixes de tenir les coses controlades. Mireu-vos, si no, aquest vídeo que, en clau d'humor, ens deixa ben retratats:

VÍDEOCLIPS EN EDUCACIÓ INFANTIL

A una entrada anterior vam definir el videoclip com a vídeo que il.lustra una cançó. La utilització de la música associada a la imatge en moviment com a recurs comunicatiu és una eina de molta força expressiva per a qualsevol edat, però encara més per als petits.

L'aprenentatge en la infància va molt associat a l'emoció; l'actitud mental o lògica en el nen encara s'està formant i encara no ha dominat "les altres 99 llengües". En aquest sentit, la música té aquesta capacitat d'arribar directament a aquest centre emotiu o sentimental, al marge fins i tot del contingut del text de la cançó. Penso que amb els contes tradicionals passa alguna cosa semblant: al narrar-los expliquem una història d'argument molt simple, però carregada d'uns símbols que no passen pel cap i que provoquen en el nen unes emocions fondes que van donant estructura al món exterior i interior.

No podem descartar, per tant, el valor educatiu  de videoclips que combinin contes i música, per reforçar aquest tipus de comunicació. La nostra definició de videoclip també agafaria, doncs, el sentit recíproc de la definició inicial: es tracta de narrar un conte a través de la música, per tant és la cançó qui explica el vídeo.

Mireu-vos aquest curtmetratge de Disney, L'aneguet lleig, tal qual es va realitzar, amb la música i so original:



I ara mireu com queda el vídeoclip realitzat superposant una cançó d'Elton John, I want love, al curtmetratge de Disney:

Arriba molt més endins, oi?

ANÀLISI D'UNA PEL·LÍCULA INFANTIL

Ja hem vist que el vídeo va estretament lligat a la televisió i sabem que la programació televisiva infantil dedica molt de temps als dibuixos animats: pel.lícules de Disney, dibuixos japonesos, ... Té sentit això? Quin tipus de missatge s'està donant als nens a través d'aquestes pel.lícules? Transmeten valors molt diferents les unes i el altres?

Començarem fent una anàlisi de la pel.lícula Monstres S.A., el quart llargmetratge animat per ordinador sorgit de la col.laboració entre Pixar i Disney. Però abans, ens agradaria que miréssiu la pel·lícula atentament, remarcant petits detalls que poden influir tant en l'adult com en l'infant, que penséssiu si és una películ.la adequada per a un públic infantil i a quina edat aniria adreçada, si pretén transmetre uns valors i quins, si és una pel.lícula pensada perquè un nen la vegi sol o en companyia,...

Aquí teniu una petita mostra de la pel·lícula. Esperem que us enganxi i l'acabeu de veure pensant en el que us hem demanat:

Un cop hagueu vist la pel.lícula sencera i hagueu decidit les respostes a les preguntes que us hem llançat a l'aire, podreu contrastar les vostres respostes amb les nostres.

Ja ens direu si coincidim!

QUÈ ÉS EL VÍDEO? I UNA MICA DE LA SEVA HISTÒRIA

•  QUÈ ÉS EL VÍDEO?

El vídeo és una tècnica de captació, gravació, processament, emmagatzematge, transmisió i reconstrucció per mitjans elèctrics, digitals o analògics, la funció de la qual és enregistrar una seqüència d'imatges que representen escenes en moviment per poder-les reproduir les vegades que calgui. Etimològicament parlant, l'origen del terme prové del verb llatí videre (que significa "veure"): video, vidi, visum.

La paraula vídeo la fem servir per designar la tècnica, la cinta, l'aparell reproductor, els programes, i a més a partir de la paraula vídeo van sorgir nous termes lligats a la forma d'enregistrament, derivacions tecnològiques, llocs especialitzats o noves formes d'expressió musical i artística. Aclarim quin és el nom que li és propi a cadascun:

VIDEOTAPE. Cinta magnètica emprada per a enregistrar programes de televisió mitjançant un magnetoscopi.

VIDEOCASSETE. Magnetoscopi que utilitza una cinta magnètica continguda en un estoig normalitzat , anàleg a una casset per a so.

VIDEODISC. Disc òptic per enregistrar imatges i reproduir-les en una pantalla mitjançant l'ajut d'un aparell de lectura apropiat.

VIDEOTEXT. Sistema de transmissió i presentació en la pantalla d'un televisor d'imatges fixes ( text, dibuixos, gràfics..). El videotext està format bàsicament per una base de dades accessible a l'usuari, una xarxa de transport de la informació i l'aparell de l'abonat.

VIDEOCLUB. Botiga que lloga o ven videocassetes enregistables.

VIDEOCLIP. Curtmetratge rodat en vídeo que il·lustra una cançó, una composició musical. Els videoclips tenen una durada aproximada d'uns tres minuts i poden tenir o no un fil argumental.

VIDEOART. És un activitat artística basada en l'aprofitament de les possiblitats de comunicació que ofereix el mitjà televisiu i, concretament, el vídeo. Començarà a ser utilitzat pels artistes a mitjan de la dècada dels seixanta.

• BREU HISTÒRIA DEL VÍDEO

El vídeo va sorgir a finals dels anys cinquanta, principis dels seixanta per cobrir unes demandes de la televisió. Les primeres retransmissions televisives s'havien  realitzat en directe, però amb la incorporació del vídeo i la possiblitat de gravar-les tot va ser molt més fàcil. Poder gravar els programes que es retransmetrien permetia organitzar amb llibertat la programació televisiva.

L'any 1965 un artista coreà, Nam June Paik, fa un primer vídeo personal amb una intenció artística (comença el videoart). L'any 1968 la Sony Corporation comercialitza la primera càmara portàtil, i aquest mateix any neix el video documental. L'any 1970, Philips llança el sistema VCR,  que dóna totes les facilitats d'ús al ciutadà del carrer, el qual grava experiències quotidianes, familiars i socials, implementa la vigilància de llocs públics, delata injustícies,... 

La utilització dels videos i les càmares avui dia, amb els avenços tecnològics, la facilitat d'ús i de portabilitat, l'assequibilitat de preu, la facilitat de difusió,... s'ha estès fins a un punt inimaginable quatre dècades enrera. A través d'Internet podem veure vídeos de gent de tot arreu del món, que publiquen les seves gravacions en el més variats formats per compartir-les amb l'univers virtual.

Volíem afegir que tot i que el vídeo s'ha independitzat de la televisió per agafar uns camins que li són propis, els dos mitjans continuen complementant-se i entrecreuant-se, perquè la televisió continua sent un centre d'interès dels productors de vídeo com a mitjà de difusió massiu (tot i que internet va guanyant terreny a marxes forçades), i les cadenes de televisió alhora s'alimenten d'aquestes creacions.

INTEGRACIÓ DE READER, BLOGGER I G.DOCS.

En aquesta entrada podrem visualitzar de forma esquemàtica quins són els enllaços que ha anat trobant cada membre del grup, i quines són les informacions que creiem que són rellevants per tirar endavant el nostre bloc.

A continuació podreu veure una petita presentació on hem recollit totes les dades d'interès: