Al llarg de la realització del bloc hem arribat a diverses conclusions:
Primer hem de dir que el vídeo a l’aula és de gran utilitat ja que et permet fer ampliacions d’allò que s’ha treballat. No només es poden veure vídeos a la classe sinó que també es poden crear a partir de les classes fetes. Aquesta és una manera de comunicar-se amb els pares explicant-los què ha fet el seu fill i a part també és un intercanvi d’informacions entre els mestres. Perquè un vídeo pot servir per informar, per motivar als nens, perquè els nens es puguin expressar, perquè els mestres puguin avaluar. També serveix per investigar, per jugar o interaccionar i aporta coneixements metalingüístics.
A la xarxa podem trobar gran quantitat de vídeos, a Youtube, a Dotsub..., però la minoria són educatius. Sembla ser que, actualment, la gent s’està conscienciant d’això i per aquest motiu s’organitzen diferents activitats per promoure la visualització de vídeos educatius i, de fet, sí que hem trobat un bon nombre de pàgines de vídeos de contingut educatiu classificats per matèries a Edu3.cat, o sobre treballar amb vídeo a webclip (de tv3.cat), o a XTEC... De tota manera, també hem vist que vídeos no expressament educatius, sinó més lúdics, són molt importants també per l’educació en valors dels més petits, perquè el llenguatge visual és un llenguatge que pot arribar més directament a l’emoció com ja hem comentat, per tant, també acaben transmetent de manera més intensa valors educatius molt importants.
Per sort o per desgràcia, no tothom està a favor de l’ús de les noves tecnologies amb els nens. Hi ha opinions de tota mena. El que creiem nosaltres és que les noves tecnologies són molt útils i com abans ens familiaritzem amb elles millor. Però sí que és veritat que, com tot, s'han de fer servir amb mesura per tal que no acabin substituint, quan no cal, un món real més ric que qualsevol realitat representada. Aquí és on entre tots, pares i mestres, hem de trobar el camí d'una educació equilibrada.
Esperem que la informació us hagi sigut útil i us animem a que feu servir el vídeo a les vostres aules.
Aquesta entrada ha sigut portada a terme per: Mireia Andreu, Ana Barrios i Alba Cornellà.
dimecres, 15 de desembre del 2010
SUBTÍTOLS I TRADUCCIÓ VÍDEO. YOUTUBE/DOTSUB
Teníem pendent de parlar del tema de la traducció de vídeos i hem trobat ja fetes les entrades sobre el tema, al bloc d'Eines de traducció i transcripció, sobre la traducció automàtica de vídeos de Youtube, sobre el Dotsub i sobre la diferència entre Youtube i Dotsub. En aquest mateix bloc trobareu la informació sobre com inscriure-us per poder pujar vídeos tant a Youtube com a Dotsub.
A l'entrar a la nostra subscripció a Youtube, volent provar el procesament de la transcripció i traducció automàtica, hem vist que només existeix, de moment, transcripció en anglès. Per traduir un vídeo, doncs, cal fer-ho amb el Dotsub, entrant els subtítols que interessin i, si de cas, després pujant-los al Youtube.
Aquí teniu la nostra prova, perquè us en feu una idea:
Ho hem muntat com un vídeo d'informació d'activitats de l'escola als pares perquè pensem que podria ser una eina útil en aquest sentit, per traduir vídeos per a famílies forànies i, potser, els mateixos nens podrien fer les traduccions!
Entrada conjunta: Mireia Andreu, Ana Barrios i Alba Cornellà.
A l'entrar a la nostra subscripció a Youtube, volent provar el procesament de la transcripció i traducció automàtica, hem vist que només existeix, de moment, transcripció en anglès. Per traduir un vídeo, doncs, cal fer-ho amb el Dotsub, entrant els subtítols que interessin i, si de cas, després pujant-los al Youtube.
Aquí teniu la nostra prova, perquè us en feu una idea:
Ho hem muntat com un vídeo d'informació d'activitats de l'escola als pares perquè pensem que podria ser una eina útil en aquest sentit, per traduir vídeos per a famílies forànies i, potser, els mateixos nens podrien fer les traduccions!
Entrada conjunta: Mireia Andreu, Ana Barrios i Alba Cornellà.
El VÍDEO A L'ESCOLA
Gràcies al bloc de La ràdio a l'escola hem accedit a aquest enllaç del vídeo a l'escola de Bitàcola de mestra TIC, que us copiem en part, perquè ens sembla prou interessant com perquè consti en el nostre bloc:
Però què treballem quan fem video? En primer lloc la llengua oral (quan, per exemple, tots junts pensem el guió i el comentem), la llengua escrita(quan transcrivim el que hem pensat...), el poder o la força de les imatges, el llenguatge visual i una altra manera de plasmar el que sabem, el que aprenem, els nostres pensaments... En definitiva, una altra manera de comunicar-nos.
Però fer vídeo a l'escola és més que tot això, és aprendre a utilitzar una càmara, és compartir amb els companys una aventura, és aprendre a comunicar sensacions, sentiments, és aprendre a editar vídeo i aprendre un programa d'edició de vídeo, és combinar imatge i so, és fer muntatges amb gust estètic...
I què es pot fer amb una càmera de vídeo a la mà?
Des d'explicar històries inventades o adaptades, fins a mostrar la bellesa d'una estació de l'any amb tots els seus colors, o realitzar un noticiari, o expressar sentiments...
Fent vídeo, els nois i noies aprenen a treballar en grup i a entendre què vol dir la paraula col.laborar, ja que tots estan treballant per aconseguir elaborar un producte comú. Aprenen un llenguatge nou, el visual, i s'adonen que la nostra mirada pot tenir diversos angles, que depenent d'on situem la càmara podem expressar por, poder...
Però també amb una càmera a la mà es pot aprendre que el moviment té significat i que, per tant, ens ajuda a comunicar-nos. Si, per exemple, camino al costat de la persona a qui estic gravant vol dir que l'estic acompanyant, si giro amb la càmera sobre mi mateix mostro el que hi ha al meu voltant però vist des de mi...
Amb una càmera a la mà podem crear missatges visuals, i si som capaços de crear-los, podrem entendre els missatges que rebem. Dominar el llenguatge visual és molt important ja que estem envoltats de missatges de publicitat on la imatge és el llenguatge per excel·lència. Només podem arribar a ser crítics amb el que veiem si tenim els coneixements suficients per llegir el que ens volen dir.
Vist així, qui no el faria servir?
Però què treballem quan fem video? En primer lloc la llengua oral (quan, per exemple, tots junts pensem el guió i el comentem), la llengua escrita(quan transcrivim el que hem pensat...), el poder o la força de les imatges, el llenguatge visual i una altra manera de plasmar el que sabem, el que aprenem, els nostres pensaments... En definitiva, una altra manera de comunicar-nos.
Però fer vídeo a l'escola és més que tot això, és aprendre a utilitzar una càmara, és compartir amb els companys una aventura, és aprendre a comunicar sensacions, sentiments, és aprendre a editar vídeo i aprendre un programa d'edició de vídeo, és combinar imatge i so, és fer muntatges amb gust estètic...
I què es pot fer amb una càmera de vídeo a la mà?
Des d'explicar històries inventades o adaptades, fins a mostrar la bellesa d'una estació de l'any amb tots els seus colors, o realitzar un noticiari, o expressar sentiments...
Fent vídeo, els nois i noies aprenen a treballar en grup i a entendre què vol dir la paraula col.laborar, ja que tots estan treballant per aconseguir elaborar un producte comú. Aprenen un llenguatge nou, el visual, i s'adonen que la nostra mirada pot tenir diversos angles, que depenent d'on situem la càmara podem expressar por, poder...
Però també amb una càmera a la mà es pot aprendre que el moviment té significat i que, per tant, ens ajuda a comunicar-nos. Si, per exemple, camino al costat de la persona a qui estic gravant vol dir que l'estic acompanyant, si giro amb la càmera sobre mi mateix mostro el que hi ha al meu voltant però vist des de mi...
Amb una càmera a la mà podem crear missatges visuals, i si som capaços de crear-los, podrem entendre els missatges que rebem. Dominar el llenguatge visual és molt important ja que estem envoltats de missatges de publicitat on la imatge és el llenguatge per excel·lència. Només podem arribar a ser crítics amb el que veiem si tenim els coneixements suficients per llegir el que ens volen dir.
Vist així, qui no el faria servir?
ENSENYANT ART A TRAVÉS D'"UNA MÀ DE CONTES"
No som només nosaltres qui hem vist la potència educativa d'"Una mà de contes"... Sembla que el MNAC també troba que fer servir el vídeo per donar a conèixer les pintures del museu als menuts pot ser una gran idea. Compartim amb vosaltres aquesta entrada del bloc colaboratiu sobre la XTEC, perquè és a través de les seves autores que ens ha arribat la informació.
divendres, 10 de desembre del 2010
VÍDEOS PERJUDICIALS
M'ha semblat molt interessant l'entrada que ha fet la Montse Durán al bloc "La televisió a l'escola". Aquesta entrada ens parlava sobre la sèrie Shin Chan tan exitosa entre els nens. Aquesta sèrie és un clar exemple sobre com afecten alguns vídeos. Sembla que els que hagin creat aquesta sèrie no se'n adonin del què estan ensenyant als nens. Després diuen que els nens que vénen són molt mal educats! No m'estranya, només cal observar què miren a la televisió o a la xarxa. Quantes vegades hem vist el protagonista de la sèrie contestant als seus pares i ensenyant les seves "vergonyes"!
M'indigna molt tot això. Penso que aquestes sèries haurien d'estar prohibides per als nens, que representa que estan en una edat on el més important és aprendre els valors. D'acord que a cada sèrie posen una edat mínima per veure-la, però això no és suficient. Han de ser els responsables d'aquests infants els que han de posar mesures. Si això no es comença a impulsar ara, potser més endavant ja serà massa tard.
M'indigna molt tot això. Penso que aquestes sèries haurien d'estar prohibides per als nens, que representa que estan en una edat on el més important és aprendre els valors. D'acord que a cada sèrie posen una edat mínima per veure-la, però això no és suficient. Han de ser els responsables d'aquests infants els que han de posar mesures. Si això no es comença a impulsar ara, potser més endavant ja serà massa tard.
ACCIONS QUE POTENCIEN ELS VÍDEOS EDUCATIUS
Cada cop més, som conscients del mal que poden fer alguns vídeos, videojocs... als nens petits.
Aquesta preocupació pel tema ha quedat reflectida gràcies a algunes accions com per exemple la que comentava l'Ana en els seus documents compartits: "El meu primer festival" en què durant uns dies concrets potenciaven el cinema educatiu per a nens de 2 a 12 anys i també oferien tallers. També podem trobar el servei educatiu del Museu del Cinema que ofereix visites guiades, tallers, projeccions de pel·lícules...
Segur que hi ha moltes més activitats. Això mostra que molta gent, entre els quals pares, s'adonen que actualment hi ha una gran quantitat de vídeos perjudicials pels infants i que s'està perdent molt l'ús dels vídeos educatius.
Aquesta preocupació pel tema ha quedat reflectida gràcies a algunes accions com per exemple la que comentava l'Ana en els seus documents compartits: "El meu primer festival" en què durant uns dies concrets potenciaven el cinema educatiu per a nens de 2 a 12 anys i també oferien tallers. També podem trobar el servei educatiu del Museu del Cinema que ofereix visites guiades, tallers, projeccions de pel·lícules...
Segur que hi ha moltes més activitats. Això mostra que molta gent, entre els quals pares, s'adonen que actualment hi ha una gran quantitat de vídeos perjudicials pels infants i que s'està perdent molt l'ús dels vídeos educatius.
PROGRAMA SCRATCH
Al nostre bloc hem fet diverses entrades mostrant vídeos educatius per a nens però: i si els nens no miren els vídeos sinó que els creen?
A sessions anteriors de Gtic vam conèixer un nou programa: Scratch. Aquest programa consisteix en donar ordres a una o vàries animacions com girar, caminar "x" passes, dir "hola" en prémer la tecla espai... Gràcies a aquestes accions i d'altres podem crear una escena entre diversos personatges.
Després de llegir aquestes línies us preguntareu: Quina relació hi ha entre aquest programa i el bloc el vídeo a la xarxa? Doncs bé, un cop creada aquesta escenificació, la podem penjar a la xarxa i compartir-la amb altra gent. Crec que aquest programa pot ser molt educatiu. Et permet crear un diàleg entre dos personatges i a través del diàleg pots treballar molt vocabulari d'un tema concret ja sigui de les fruites, la roba, els oficis... També el programa pot ser molt enriquidor a l'hora d'estudiar un altre idioma com l'anglès.
Per finalitzar, he de dir que aquest ús educatiu dependrà de com s'utilitzi el programa.
A sessions anteriors de Gtic vam conèixer un nou programa: Scratch. Aquest programa consisteix en donar ordres a una o vàries animacions com girar, caminar "x" passes, dir "hola" en prémer la tecla espai... Gràcies a aquestes accions i d'altres podem crear una escena entre diversos personatges.
Després de llegir aquestes línies us preguntareu: Quina relació hi ha entre aquest programa i el bloc el vídeo a la xarxa? Doncs bé, un cop creada aquesta escenificació, la podem penjar a la xarxa i compartir-la amb altra gent. Crec que aquest programa pot ser molt educatiu. Et permet crear un diàleg entre dos personatges i a través del diàleg pots treballar molt vocabulari d'un tema concret ja sigui de les fruites, la roba, els oficis... També el programa pot ser molt enriquidor a l'hora d'estudiar un altre idioma com l'anglès.
Per finalitzar, he de dir que aquest ús educatiu dependrà de com s'utilitzi el programa.
dimarts, 7 de desembre del 2010
ELS EFECTES DE LES NOVES TECNOLOGIES II
Ja vam comentar a la primera entrada "Els efectes de les noves tecnologies I" que no en sabem res de com ens han d'afectar realment tots aquests nous mitjans tecnològics. Tot són hipòtesis, però hi ha estudis que afirmen que les noves tecnologies poden arribar a ser molt nocives i estudis que simplement desfan espectatives posades en els nous mitjans.
Un article de La Vanguardia ens parla d'un estudi de la Universitat de Bristol que destaca els riscos psicològics que es creen si els nens passen més de dues hores al davant de les pantalles d'ordinador o televisor.
I, en la mateixa línia, el post "Els nadons no aprenen vocabulari de la televisió" del bloc "La televisió a l'escola", ens parla d'un estudi de la Universitat de Virgínia que demostra que la relació virtual, en nens entre 12 i 18 mesos, no és útil com a eina d'aprenentatge perquè encara no relacionen la imatge amb la realitat coneguda. Això ens interessa especialment en aquest bloc nostre sobre el vídeo, perquè ens marca uns límits clars d'edat per fer servir el vídeo amb finalitats educatives.
Però encara que hi hagi estudis en contra de les noves tecnologies, es potencia molt la utilització de les noves tecnologies des de ben petits:
A viladecans s'ha obert un casal de noves tecnologies per a nens i nenes i actualment podem trobar cada cop més instituts que incorporen les noves tecnologies.
Com a conclusió de tot això, crec que sí, és cert que les tecnologies poden ser molt perjudicials però actualment, en la societat en què vivim, és pràcticament impossible viure sense saber res de les noves tecnologies. Llavors se'ns genera una pregunta: com evitar possibles problemes en els nens causats per les tecnologies? Això és feina de tots els pares, en buscar un equilibri en la utilització de les noves tecnologies.
Un article de La Vanguardia ens parla d'un estudi de la Universitat de Bristol que destaca els riscos psicològics que es creen si els nens passen més de dues hores al davant de les pantalles d'ordinador o televisor.
I, en la mateixa línia, el post "Els nadons no aprenen vocabulari de la televisió" del bloc "La televisió a l'escola", ens parla d'un estudi de la Universitat de Virgínia que demostra que la relació virtual, en nens entre 12 i 18 mesos, no és útil com a eina d'aprenentatge perquè encara no relacionen la imatge amb la realitat coneguda. Això ens interessa especialment en aquest bloc nostre sobre el vídeo, perquè ens marca uns límits clars d'edat per fer servir el vídeo amb finalitats educatives.
Però encara que hi hagi estudis en contra de les noves tecnologies, es potencia molt la utilització de les noves tecnologies des de ben petits:
A viladecans s'ha obert un casal de noves tecnologies per a nens i nenes i actualment podem trobar cada cop més instituts que incorporen les noves tecnologies.
Com a conclusió de tot això, crec que sí, és cert que les tecnologies poden ser molt perjudicials però actualment, en la societat en què vivim, és pràcticament impossible viure sense saber res de les noves tecnologies. Llavors se'ns genera una pregunta: com evitar possibles problemes en els nens causats per les tecnologies? Això és feina de tots els pares, en buscar un equilibri en la utilització de les noves tecnologies.
divendres, 3 de desembre del 2010
SCREEN TOASTER
Una altre eina, que ens ofereixen les noves tecnologies per treballar el vídeo és el ScreenToaster, aquest el que fa és crear un tutorial, que és un mètode de transferència de coneixement, de manera que l’aprenentatge sigui més interactiu i específic que un llibre o una conferència. En aquest cas, es pretén ensenyar amb un exemple o subministrar informació per poder completar una determinada tasca.
L’aplicació ScreenToaster ens permet enregistrar el que passa a la pantalla de l’ordinador i guardar-ho com un vídeo. Es compatible amb tots els sistemes operatius ja que és una aplicació web i no fa falta descarregar-la, s’executa online.
D'aquesta manera es pot explicar d'una manera molt clara com funciona un programa determinat, o com fer servir qualsevol eina informàtica... És el que fa tan comprensible el vídeo del Movie Maker que us vam penjar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)